﻿Aɛawed n Ccariɛa.
11.
“Ad texsed SIDI, AREBBI nnec uca ad teḥḍid min d ac yumur Netta, tiweṣṣa nnes d lfarayiḍ nnes d řumurat nnes, marra ussan. 
Ittxeṣṣa ad tessnem ass-a, necc war ssiwřeɣ ak-d iḥenjiren nwem, inni war tt issinen u war ẓrin ttarbiyyet n SIDI, AREBBI nwem, d řemɣaret nnes d ufus nnes ijehden d uɣiř nnes isswiẓẓḍen 
d řeɛřamat nnes d timegga nnes, tinni igga di řwesṭ n Miṣra, zzat i firɛun, ajeǧid n Miṣra, u zzat i marra tammurt nnes, 
... min igga ak-d řɛeskar n Imiṣriyyen d iysan nsen d ikarruten nsen, mammec d yarra aman n Řebḥar n Telga ad feyyḍen x izeǧifen nsen umi kenniw ḍfaren. Aqa ihellek i-ten SIDI, ař ass-a, 
... d min akidwem igga di řexřa ařami tiwḍem ɣar wemcan-a, 
... d min igga ak-d Datan d Abiram, iḥenjiren n Iliyab, mmis n Rubin, mammec tarzem temmurt aqemmum nnes uca tsarḍ i-ten ak-d raǧ nsen d iqiḍan nsen u ak-d marra inni din ibedden, inni ten dd-iḍfaren deg iṣuraf nsen, di řwesṭ n marra Israil. 
Aqa tiṭṭawin nwem ẓrint marra timegga timeqqranin n SIDI nni tuɣa igga Netta.” 
Xenni ḥḍam marra tiweṣṣa nni i d awem umureɣ ass-a, ḥima ad zzaysent tjehdem uca ad tadfem ɣar temmurt i ɣar ɣa teẓwam, maḥend ad tt tᵉṭṭfem d řwart, uca xenni ad tt tᵉṭṭfem d řwart, 
u ḥima ad zzugarten wussan nwem x wudem n temmurt nni ijjuǧ SIDI i řejdud nwem ad asen tt-i-dd-iwc u i zzariɛet nsen, ict n temmurt ifeyyḍen s uɣi d tamment. 
Minzi tammurt nni mani tᵉttraḥed ḥima ad tt tᵉṭṭfed d řwart, war teǧi am temmurt n Miṣra manis dd-teffɣem, mani tzarɛed zzariɛet nnec u tenni tesswed s iḍaren nnec am yict n teḥwict tazizawt. 
Tammurt i ɣar ɣa teẓwam maḥend ad tt tᵉṭṭfem d řwart, aqa-tt d ict n temmurt n idurar d teysarin, tenni isessen aman n wenẓar zeg ujenna, 
ict n temmurt i x iḥeṭṭa SIDI, AREBBI nnec, i x ǧant řebda tiṭṭawin n SIDI, AREBBI nnec, zi beddu n useggʷas ař aneggar n useggʷas. 
Mařa tesřim nican i tweṣṣa inu, tinni d awem umureɣ ass-a, ḥima ad texsem SIDI, AREBBI nwem, uca ad as tsexxarem s marra uř nwem u s marra řeɛmar nwem, xenni ad imsar, 
aqa Necc ad wceɣ anẓar di temmurt nwem di řweqt nnes, anẓar n zic d uneggar, ḥima ad tessmuned irden nnec d binu nnec n jdid d zzect nnec n ṭṭri 
uca Necc ad ac wceɣ arbiɛ deg iyyar nnec i řebhayem nnec uca cek ad tecced u ad tejjiwned.” 
“Ḥḍam war ittwassɣekkʷi wuř nwem uca ad teffɣem zeg webrid, ad tɛebdem i irebbiten nneɣni, ad asen tbendqem. 
Iři xenni ad xawem yareɣ weɣḍab n SIDI uca ad iqqen ijenwan maḥend war iccit wenẓar ɛad u war tᵉttic temmurt ɛad ṣṣabet nnes u kenniw ad ttwaredǧem deɣya zi temmurt icnan, tenni i d awem ɣa iwc SIDI. 
S uya ḥḍam awařen-a inu deg wuřawen nwem u di řeɛmar nwem u ad ten tbeysem am yict n řeɛřamet x ufus nwem, ad iřin d ifiřan n useggem x tiṭṭawin nwem 
uca sřemdem ten i iḥenjiren nwem am xasen tessawařem xmi ɣa tiřim di tudrin nwem u xmi ɣa tiřid deg webrid u deg yiḍeṣ nnec u xmi ɣa tiřid tfaqed, 
u arim ten x řeḍruf ɣar uɣezdis n tewwart n taddart nnec u x tewwura nnec 
ḥima ad ktaren wussan nwem d wussan n iḥenjiren nwem x temmurt, tenni min xef ijjuǧ SIDI i řejdud nwem ad asen ten-i-dd-iwc, am wussan n ujenna qqimen ktaren sennej i temmurt. 
Minzi mařa teḥḍam nican marra tawṣeyyet-a nni d awem umureɣ ass-a maḥend ad tt teggem u maḥend ad texsem SIDI, AREBBI nwem, ad tuyurem deg ibriden nnes marra u ad ɣares dd-třeṣqem, 
xenni SIDI ad issuffeɣ marra řegnus-a zzat i wudem nwem uca ammu i ɣa twartem tasɣart n řegnus imɣaren d ijehden xawem. 
Marra amcan nni i ɣa teɛjen třeqqa n uḍar nwem ad yiři nwem. Zi řexřa u zi Lubnan, u zeg iɣzar, iɣzar n Lfuraṭ, ař řebḥar di řɣarb, ad yiři weymir n temmurt nnec. 
War izemmar uřa d ijj ad iqqim ibedd zzat i wudem nwem. SIDI, AREBBI nwem, ad igg tiggʷudi d řɛurret zzaywem x marra tammurt nni i x ɣa tɛejnem, am mammec tuɣa akidwem issiweř.” 
“Xzar, necc ad ggeɣ ass-a lbaraka d nneɛřet zzat i wudem nwem: 
... lbaraka, mařa ad tesřem i tweṣṣa n SIDI, AREBBI nwem, tinni x d awem umureɣ ass-a, 
... d nneɛřet, mařa war tesřim i tweṣṣa n SIDI, AREBBI nwem, uca ad teggʷejem x webrid i x d awem umureɣ ass-a, x minni i ɣa teḍfarem irebbiten nneɣni i war tessinem ca. 
Xmi SIDI, AREBBI nnec, ad cek issidef di temmurt nni i ɣar ɣa traḥed ḥima ad tt tᵉṭṭfed d řwart, xenni ad tegged lbaraka x wedrar n Jirizim d nneɛřet x wedrar n Ɛibal.    
Ma war ǧin idurar nni x ujemmaḍ n L’Urdun, awarni i webrid, manis dd-tneqqar tfuct, di temmurt n ayt n Kenɛan nni izeddɣen di Řewḍa, arendad n Jiljal, zzat i tcejjura n yigg n Mura? 
Minzi kenniw ad teẓwam L’Urdun ḥima ad din tadfem u ḥima ad tᵉṭṭfem tammurt, tenni i d awem ɣa iwc SIDI, d řwart u kenniw ad tt twartem u ad dayes tzedɣem. 
Ḥḍam xenni marra tiweṣṣa d lfarayiḍ nni i d awem ssecneɣ ass-a.” 
